SERRA DE CARDÓ

SORTIDA FAMILIAR A LA SERRA DE CARDÓ

DATA: 25 D’OCTUBRE DE 2009


DESCRIPCIÓ DE L’ENTORN

El massís de Cardó està format per les serres de Cardó i del Boix, el punt culminant de les quals és la Creu de Santos (942 metres). El massís de Cardó està situat al marge esquerre del riu Ebre; entre les comarques del Baix Ebre i la Ribera d’Ebre. Format per una estructura molt trencada i replegada per envacalcaments, té una notable complexitat tectònica que li confereix una morfologia rica en elements singulars, com agulles, cingleres i coves, i un cromatisme particular que li donen els materials diversos que formen l’espai: calcàries, dolomies, margues i, fins i tot, antics afloraments d’origen volcànic.

El massís de Cardó també es caracteritza per una vegetació diversa que abasta una ampla representació de les diferents comunitats mediterrànies. Els principals dominis de vegetació són l’alzinar i la roureda de fulla petita; si bé aquests dominis climàcics, avui gairebé desapareguts, són substituïts per les pinedes mediterrànies, les garrigues, les brolles i les màquies amb margalló. Cal destacar que, malgrat els estralls causats pels incendis, a Cardó s’hi troben espècies i comunitats força singulars que ja van atreure l’atenció de l’insigne botànic lleidatà Pius Font i Quer qui va fer un compendi de la seva flora durant la primera meitat del segle passat. Dins d’aquestes particularitats hi destaquen una extraordinària bosquina de teixos que hi ha al barranc de Cosp, les comunitats pròpies de penya-segats, amb espècies endèmiques com un petit salze anomenat pels botànics Salix tarraconensis, així com la presència d’espècies estrictament mediterrànies, com el margalló, amb altres submediterrànies, com el boix grévol, amb requeriments ambientals ben diferents; la qual cosa il·lustra la gran varietat de microclimes en aquest entorn geogràficament molt reduït.

El conjunt de la serra presenta, per tant, un paisatge definit per la seva abrupta orografia i per la vegetació força contrastada en les obagues, solells, penya-segats i cims. Ara bé, a més d’aquesta riquesa en els elements propis de les ciències naturals, cal afegir-hi el valor singular del convent i l’ermitari carmelità que daten del segle XVII, així com el balneari situats a la vall de Cardó, dins del terme municipal de Benifallet. A tota la vall de Cardó s’hi troben escampades 13 ermites (1) de les quals encara se’n conserven 5. Durant els segles XVII i XVIII van haver greus incidents entre els religiosos i els pagesos que van fer que, finalment, els carmelites abandonessin la vall el segle XIX, coincidint amb la desamortització de Mendizábal.

Un altre aspecte a destacar que caracteritza la vall de Cardó és la presència de nombroses fonts amb aigües bicarbonatades i arsenicals. Per aquest motiu, l’any 1886, uns empresaris tortosins van decidir fer-hi un balneari i l’any 1904 es va obrir la carretera que duu al balneari des de la localitat de Rasquera. La conseqüència de la construcció d’aquesta casa de salut, que va estar oberta fins el 1967, va ser que les fonts es van conduir cap aquest establiment de manera que actualment gairebé totes estan seques. Avui, al balneari, enrunat, hi ha una planta embotelladora d’aigües i, paradoxalment, qui vulgui anar d’excursió a Cardó s’ha d’endur la cantimplora plena.


Per si a algú l’interessa el nom de les tretze ermites és el següent: ermita de santa Agnès, ermita de santa Anna, ermita del sant Àngel Custodi, ermita de sant Bernat, ermita del Carme, ermita de sant Jeroni, ermita de sant Joan, ermita de sant Josep, ermita de sant Onofre, ermita de sant Roc, ermita de sant Simeó o de la Columna, ermita de santa Teresa i ermita de la santíssima Trinitat


ITINERARI

L’itinerari que farem el dia 25 d’octubre s’ha dissenyat amb l’objectiu de poder copsar un recull dels principals elements que caracteritzen l’entorn. Tot i això, l’excursió no és molt llarga ni supera cap desnivell important, de manera que es pot fer amb els més menuts.

Començarem a caminar des dels balneari (480 metres) al qual hi arribarem per la carretera de Rasquera la qual ens ofereix unes vistes vertiginoses i imponents. Des del balneari, recularem fins al quilòmetre 9 de la carretera i prendrem un corriol que passa vora les ermites de la Santíssima Trinitat i del Sant Àngel. Aquest corriol, anomenat camí dels frares, s’enfila suaument fins el portell de Cosp (640 metres) que s’obre cap a la Ribera d’Ebre i des del portell gairebé planejarem fins arribar a la font del Teix (646 metres).

Aquest camí ens permetrà veure el barranc de Cosp – que tindrem sota nostre – on s’hi apleguen més de 200 teixos mil·lenaris que formen un racó únic a tota la serra. A la font del Teix hi trobarem, a més de l’arbre mil·lenari que li dóna nom, uns bassis (abeuradors en el llenguatge local) i hi podrem agafar aigua. Des de la font, si hi ha ganes, ens podrem arribar fins a la cova Llòbrega que es troba ben a prop. La tornada al balneari – on és previst dinar - la farem pel mateix camí.

Després de dinar hi haurà temps de visitar alguna de les ermites de la zona i, en especial, l’ermita de la Columna o de Sant Simeó que està situada dalt d’una agulla de pedra.

PROGRAMA

Sortida a les 8.45 del Pavelló Barris Nord. Prendrem l’eix de l’Ebre fins arribar a Rasquera on ens desviarem per la carretera TV-3021 fins al balneari de Cardó. L’arribada aproximada serà a les 10.30. Un cop reagrupats es començarà a caminar a les 11 del matí, fent l’excursió descrita a l’itinerari. L’hora aproximada de retorn al balneari per a dinar és les 14.00.

NOTES

El dia 25 d’octubre comença l’horari d’hivern. Cal tenir-ho en compte per tal de posar a l’hora els nostres rellotges.

Cal portar aigua. Es recomanable portar alguna llanterna per si hom vol arribar a la cova Llòbrega.