dissabte, de setembre 27, 2008

Montmeneu

Montmeneu. La muntanya més alta del Segrià.

L'itinerari és molt senzill. Hi ha molts cartells posats pel consell comarcal del i d'altres senyalitzacions més espontànies. Molts cops seran de gran interès unes fletxes verdes que ens indiquen la correcta direcció.

Aproximació:

Sortim de Maials.
Prenem la carretera a Seròs, tot voltant per sota de Maials.
1,5 km Cruïlla a l'esquerra cap a Almatret que seguim
1,8 km Nou encreuament. Agafem el trencall de la dreta cap a la Granja d'Escarp. La pista no està asfaltada però es pot seguir sense problema en cotxe.
Hi ha un rètol que ens indica el proper Pi centenari de Maials.
4,5 km Indicació, a la dreta, al costat d'una granja, cap al Pi centenari.
6,9 km Nova cruïlla. Recte a la Granja d'Escarp. Nosaltres agafem la mà esquerra. Som a l'antic camí de les Mines.
10 km Bassa.
10,5 km Deixem la pista principal i prenem un ramal secundari a la dreta. Cartell indicatiu al Montmeneu.
10,8 km Mas del Sisquen. Un bon indret per aturar el cotxe en un racó de l'era i començar a caminar.

Descripció de l'excursió:

Seguim la pista amunt cap al majestuós Montmeneu que domina tota la contrada. Anem pel costat de camps d'olivers i d'ametllers envoltats de marges de pedra treballats amb paciència.
8 min Cabana de volta d'una bellesa senzilla, a la dreta, un xic apartatda del camí.
21 min Mas ben arranjat damunt nostre, a la dreta.
23 min La pista creua una planta d'oliveres, encara ben treballada, i canvia de vessant.
Revolt molt marcat. Anem guanyant alçada-
Plana dels Bessonets.
36 min Trencant a la dreta.
38 min Cabana a la dreta.
45 min Collada amb una antena, al peu de l'altívol Montmeneu que des d'aquí es veu ben accessible. Deixem la pista i prenem un corriol dret, amunt.
53 min Cim del Montmeneu (494 m).
Si hem tingut la sort d'haver pujat un dia clar, sense boira ni calitja, podrem gaudir d'una panoràmica superba sobre el Baix Segre.
El Segre és a tocar de la mà, en els darrers quilòmetres de seu viatge. El germà petit, el Cinca, s'intueix sota el talús d'enfront. l'Ebre, el pare, sembla ja olorar-se al costat de Mequinensa.

El camí de retorn el fem pel mateix camí que a l'ananda encara que podem fer drecera per alguns topants.

En acabar l'excursió farem una llangonissada. Els que us hi vulgueu apuntar haurieu de deixar un comentari al blog per tal de poder fer la compra de menjar.
Apunteu-vos fins el dimecres dia 15 d'octubre. Passarem comptes al final.


Itinerari extret de l'obra On anem d'excursió? 20 propostes per a les 4 estacions de l'any, d'en Joan Ramon Segura, membre del Centre Excursionista de Lleida

Delta de l'Ebre

Hola de nou!!

Itinerari a peu amb les nenes i els nens:


El Garxal a peu


Curt i molt accessible itinerari a peu al voltant de la bassa del Garxal que, amb 280 ha, és la llacuna del Parc Natural del Delta de l'Ebre de més recent formació. Està constituïda per petites illes en forma de mitja lluna, modulades pel vent i el mar. Durant el recorregut es podrà observar que està envoltada per diferents ecosistemes, principalment zones dunars, salobrars i canyissars que acullen una rica i variada flora i fauna. Cal no deixar passar l'oportunitat de visitar el Centre d'Informació i Ecomuseu del Parc Natural del Delta de l'Ebre, ubicat al poble de Deltebre, de camí a la ruta.


El recorregut s'inicia al final del passeig Marítim de la platja de Riumar, al terme municipal de Deltebre, on s'haurà de deixar obligatòriament el cotxe. Per arribar-hi des de Tortosa cal primer baixar al barri de l'estació de l'Aldea per la C-42 i la N-235. A continuació cal dirigir-se a Deltebre per alguna de les diferents opcions indicades i, una vegada s'hi està arribant, deixar el giratori d'accés i seguir els indicadors de Riumar (TV-3454) circulant al costat del canal de l'Esquerra de l'Ebre. En arribar a la urbanització, cal continuar recte fins a topar amb el passeig Marítim, on uns metres més enllà, a la dreta, s'aparcarà el vehicle. Situats al final del passeig Marítim, es deixa la urbanització al darrere i el Mediterrani a l'esquerra caminant cap al sud-est. 0,40 km (1 m), 0 h 05 min. Passarel·la de fusta d'accés al mirador faunístic. Des d'aquest punt es poden observar diferents espècies d'ocells. El recorregut continua endavant en la mateixa direcció. 1,40 km (1 m), 0 h 15 min. Far del Garxal. En aquest punt es deixa el camí estret reservat a caminants per, tombant a la dreta 90 graus, entrar al vial ample i asfaltat que ressegueix el riu Ebre amunt, prop de la seva desembocadura. El camí està senyalitzat com a GR 99 i hi ha ubicats nombrosos punts d'embarcació i empreses de pesca esportiva, activitat internacionalment molt apreciada a la zona. 2,50 km (1 m), 0 h 30 min. A l'alçada de les tanques que delimiten un càmping a la dreta, es fa un gir també a mà dreta pel carrer asfaltat i, després, a l'esquerra per un camí de sorra per arribar, en pocs minuts, al Muntell Gros o de les Verges. 2,80 km (6 m), 0 h 35 min. Muntell Gros o de les Verges: és una duna peculiar, la de més elevació del delta i des d'on es té una excel·lent panoràmica de l'illa de Buda i el curs final de l'Ebre. A la part de dalt de la duna s'aixequen quatre escultures que fan referència a les imatges de la Verge amb les diferents titularitats amb què és venerada en cada una de les quatre comunitats autònomes per les quals transita el Camí de Sant Jaume de l'Ebre. Es desfà el camí per tornar al punt de sortida de l'itinerari.






També hi ha la possibilitat de fer una volta amb BTT, aquesta seria encadenar els 3 itineraris de la imatge.



Itinerari BTT o bicicleta de carrer/passeig

Distancia: 26 km (al ser un circuit circular es pot retallar per molts llocs) itinerari de color morat al mapa adjunt
Durada: 4 hores a ritme molt suau i parant sovint
Desnivell: inexistent
Dificultat: baixa
Ferm: pista i asfalt (algun tram de carretera poc transitada)




Com arribar

Lleida----- platja trabucador (Delta Ebre ) 125 km 2 hores


125 km 2 hores aprox
Carretera C-12 Lleida-Mailas-Flix-Asco-Mora d’ebre- (no agafar desviament a Hospitalet de l’Infant )- agafar desviament ( N 41º00752 E 0º60568 ) Rasquera El Perello ( carretera Tv-3020 ) -L’Ampolla-Amposta-Sant Jaume d’Enveja (queda a l’esquerra) -Muntells (queda a l’esquerra) i 200 mts abans d’arribar al Càmping/urbanització del’Eucaliptus, agafar carretera a l’esquerra, indica Trabucador, una vegada acabada la carretera ( a partir d’ara es pista de sorra de platja ) girar a l’esquerra i desprès de 50 mts girar a la dreta i a 250 mts ja es veu la Tarima de fusta) .
I a altres opcions per arribar, però son pitjor (contrastat)

Els que tingueu navegador TomTom podeu afegir l’arxiu Lleida trabucador.int al vostre navegador (si no ho sabeu fer m’ho dieu) i os portarà sense fer res des de Lleida al desviament del Càmping de l’Eucaliptus, desprès sols cal seguir les instruccions d’abans



Arxiu .int

522194136573C-124
660254105214C-121
622194099372TV-3022, Rasquera (Tarragona)1
707254088134TV-3022, 43519 El Perell (Tarragona)1
716964088186TV-3022, 43519 El Perell (Tarragona)1
718074087997N-340, 43519 El Perell (Tarragona)1
692994070805TV-3403, 43877 Sant Jaume d'Enveja (Tarragona)1
752534066638TV-3405, 43549 Amposta (Tarragona)1
774694065865TV-3405, 43549 Amposta (Tarragona)3



Ens veiem

dilluns, de setembre 08, 2008

Excursió commemorativa del centenari de la descoberta de les pintures del Cogul














Aquest més de setembre farà 100 anys de la divulgació de les famoses pintures de la roca dels Moros de Cogul. Les pintures foren descobertes per mossèn Huguet, rector de Cogul. Sembla ser que ho comunicà a les entitats culturals. Inicialment reberen la visita d’en Ceferi Rocafort i el destacat pireneista en Juli Soler que feien una travessa per les Garrigues. El 27 de setembre de 1908 el Centre Excursionista de Lleida organitzà una “expedició” en carros amb l’eminent professor de prehistòria i etnografia de la universitat de Fribourg, Henry Breuil, que era una autoritat mundial sobre el tema. Verificà l’autenticitat de les pintures. Fou la representació més antiga de la figura humana coneguda en aquell moment i, amb les de Queretes a Terol, foren els primers jaciments del que s’anomenaria art llevantí. La principal rellevància de Cogul radica principalment en ésser capdavantera en els dos sentits exposats anteriorment.

El proper dia 21 de setembre, el Centre Excursionista de Lleida organitzarà, conjuntament amb el Centre Excursionista de Catalunya, una excursió per commemorar la visita de l’abat Breuil i la divulgació del jaciment que és patrimoni de la humanitat. Com que la sortida és co-organitzada pel Centre Excursionista de Lleida, només ens cal afegir-nos al programa que el Centre ens ha facilitat, i que tot seguit reproduïm:



Inici de l’excursió: El poble d’Aspa, en el pont sobre el riu Set.

Horari: 10 del matí.

Durada: 1 h 11 min.


Descripció de l’itinerari:

Ens trobem al peu del turó on s’agombola Aspa. A l’extrem destaca un edifici d’unes dimensions considerables. És l’antic palau del bisbe de Lleida que passava en aquesta contrada els estius ja que és un poble més frescal que la plana lleidatana. Als vespres estivals sempre arriba la marinada i cal tapar-se. Des del pont d’Aspa (235 m) prenem la carretera a Castelldans que segueix el riu Set, aigües amunt.

10 min Deixem la carretera i agafem un camí carreter a la dreta (sud-est).

12 min Bifurcació. Per l’esquerra puja el camí de les Planes. Continuem recte.

14 min A l’esquerra veiem un amagatall soscavat en el terra i protegit per carreus de pedra. L’empraven els pagesos per guardar les eines i protegir-se de les inclemències meteorològiques.

Trobem nombrosos marges de pedra ben escairats. Malgrat estar en el Segrià el paisatge ens recorda a les properes Garrigues, tan pels productes conreats (ametllers i oliveres) com per les alineacions de serrats arrodonits formant petites barrancades.

Passem per la vora de nombroses torres (nom que reben les cases de camp a Lleida). Veiem la vegetació riberenca de canyissars i esbarzers.

27 min Molí de vent per bombejar l’aigua del fons de la conca del riu. A l’altre marge del riu veiem una gran roca despresa del cingle. Es tracta de la roca del Diable, segons la llegenda, caigué en passar per sota el dimoni. El Maligne la va aturar deixant la seva petjada en la pedra.

35 min Creuem el riu i a l’esquerra remuntem fins la Peixera d’Aspa (244 m). Consisteix en una resclosa semicircular d’una vintena de metres, bastida en un estretament de la vall que permet una gran bassa per poder aprofitar millor el cabal del Set. Els arbres riberencs envolten el fondal. Continuem vorejant la clotada de la Peixera. Primer per un camp, propers a un caseta de bombeig, i després per canyissos per un senderó.

38 min Cua de la Peixera. Observem que conflueixen dues valls. Per llevant la Coma Llobera mentre que per ponent segueix el rierol. En la cruïlla deixem a l’esquerra la pista que remunta a la Coma i anem per la dreta, tot planejant. Tram molt agradable de caminar.

40 min Una pista s’enfila al capdamunt. Continuem recte. Una fita dreta ens indica el límit dels termes municipals d’Aspa i de Cogul que coincideix amb els comarcals del Segrià i les Garrigues.

42 min Pleta caiguda a la dreta. Al llarg del recorregut als costats del barranc hi ha roques que sense ser espectaculars són atractives, amb formes arrodonides.

49 min Cruïlla. Al fons albirem, per un moment el campanar de Cogul. Recte sortiríem a la carretera. Optem per baixar al riu, a l’esquerra, i anar per un tram un xic més aventurer. Podem, si volem però fer cap a l’asfalt.

Superada la llera del riu a gual, prenem un sender que surt, per la dreta, entre el canyar i el pendent del barranc. Deixant el camí carreter que s’enfila recte amunt.

52 min Caminem sense camí gaire evident, entre plomalls de canyissos.

Sortim a la vora d’un aljub. En el camp proper veiem algun magraner bord, una figuera i un altre aljub; prop passa un línia elèctric que ens orienta per prenem un baixador que surt de nou a la llera del riu i ens encarem pel vessant oposat tot seguint la direcció de la instal·lació elèctrica. Anem a la dreta per sortir a la carretera que seguim a l’esquerra.

1 h Cruïlla d’entrada al poble de Cogul (270 m), situat altiu en un serrat sobre el riu. Agafem la carretera a Castelldans i Albagés, a l’esquerra, tot passant per darrera de la localitat.

1 h 03 min Pont sobre el riu Set (257 m). Una mica més endavant trobem la bifurcació de les carreteres de Castelldans, amunt, i Albagés, seguint al capdavall el barranc a la dreta (sud-est). Trobem plafons informatius. Anem per la dreta vers pintures de rupestre de Cogul.

1 h 11 min Roca dels Moros on es van localitzar les pintures l’any 1906. L’aixopluc està tancat per un reixat.